Debat4el Febre de parcs eòlics: entre el desequilibri i la necessitat
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Activitat 1: Obrir la maleta
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Benvinguts i benvingudes!
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Joan. Em pareix molt interessant el debat que planteges amb el projecte. Energies renovables per mantenir la totalitat del consum, pens que desmesurat, al que ens hem acostumat o crear una deficiència d’energia que ens obligui a l’austeritat…?
Serem capaços, sense que ens obliguin, a renunciar a les comoditats? Sentirem amb el fet que estam perdent la llibertat?
Les preguntes que planteges realment són molt interessants i de difícil resposta, però que segurament si pots obtenir una aproximació de resposta, pots escollir un posicionament equilibrat davant aquest desequilibri. O material que reflexioni des d’una perspectiva on tothom i sigui contemplat.
Gràcies
Hola Joan,
estic completament dácord amb tú, en tot, en tot.
Però t´he de confessar, que fent un aïllament del pensament ecologic/ambiental/… i nomès tenint una mirada estètica, que les siluetes d´aquets “artilugis” desperten en mi, certa fascinació.
Quan vaig fer es camino de Santiago, vàrem tobar molts de camps eòlics i al igual que els camps de colza, podia estar molt de temps mirant-los, atreta per “algo” indescrptible.
PD. No estic parlant de sa foto des poble que ens has mostrat que aixó es una aberració!!!
Hola Noemí,
Entenc perfectament el que dius, jo moltes vegades tinc aquest mateix sentiment. És una arquitectura que m’interessa molt i em crida l’atenció. Sobretot perquè les formes verticals esterilitzades a l’horitzó m’atreuen. Amb la boira baixa, o les seves ombres creen paisatges fantàstics i paranormals.
Això si, jo els tinc relativament a prop i realment és un trencament del paisatge total. A part de l’arquitectura gegant, la infraestructura de camins que semblen autopistes per arribar-hi, el soroll que emetent, la barrera invisible per les aus que utilitzen aquell pas per la seva mobilitat. L’arrendament de terres de cultiu que passen a ser terres de manteniment d’aerogeneradors i d’altres accions són preocupants, i realment canvien el paisatge d’una manera molt bèstia.
Gràcies